Tortura taurina: ni majoritària ni representativa.

[Texto en castellano]

Els companys i companyes d’Iniciativa Animalista han publicat un estudi sobre la presència dels bous al carrer al País Valencià, a més de l’activitat de tortura taurina a les places de bous del territori.  Les fonts principals són la memòria del bous al carrer del 2011 de la Conselleria de Governació del País Valencià i la relació de places de bous que ofereix el portal taurí Mundotoro.

La primera dada important és la de municipis on fan bons al carrer i on no en fan, organitzats per comarques i províncies.

Es pot observar que es tracta d’una realitat amb nucli dur al nord (totes les comarques de Castelló més el Camp de Morvedre, el Camp del Túria i l’Horta Nord).  A partir d’aquest nucli dur, s’irradien cap al sud i van perdent força fins que es converteixen en testimonials, sobre tot, a partir de la Marina Alta.  Més al nord, la irradiació arriba a les Terres de l’Ebre i es talla en sec.

Altra conclusió és que no és una realitat tan majoritària com es volen fer creure.  La majoria de pobles amb tortura taurina són els de les comarques de Castelló, que són pràcticament tots (129) menys 6, molt xicotets.  A les comarques de València ja són majoria els que no en fan: 153 front a 114.  A les d’Alacant, fora del reducte de la Marina Alta (amb 20) només 14 municipis fan bous al carrer, front als 104 del territori que no en fan.

I, molt important, tenim la comparació respecte a la població que es concentra en aquests municipis.  Es pot observar que la gran majoria de pobles que fan bous al carrer són grans, amb població i recursos econòmics, en forma d’impostos de totes i de tots, que destinar a aquesta activitat.  És altra clau per a entendre que, com sempre passa amb la tortura taurina, tot depen dels diners que es puguen xuclar de les arques públiques, i només d’això.

En resum: els bous al carrer no són representatius del poble valencià i no mereixen la declaració com a Be d’Interés Cultural immaterial.  Són el resultat de la decisió política que els sosté amb diners que podrien anar a altres formes de festa, respectuosa amb la vida i amb els animals, i que es podrien destinar a cobrir necessitats importants.  S’ha de tindre en compte que la gran majoria dels municipis on fan  bous al carrer ni s’identifica ni participa d’aquestes pràctiques de maltractament animal.

També són el resultat de l’interés populista que, sota el lema de panem et circenses (i cada vegada menys panem) els protegeix amb mesures legals com la pretensió de declarar el BIC, que servirà per a garantir que els diners que anaven a la indústria de la tortura taurina no deixen d’arribar, malgrat la crisi i les retallades.

 BOUS AL CARRER PER MUNICIPIS (punxar ací)
L’accés a les estadístiques és a sota, on diu “Descarregar els arxius adjunts”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s