Presentació del informe de la Plataforma Carles Pinazo contra el BIC de la tortura taurina.

[Texto en castellano]

[Text de l’informe]

La Plataforma Carles Pinazo ha elaborat aquest informe a l’empara de la Llei de Patrimoni Valencià, que estableix que la tramitació del BIC ha de donar audiència a les entitats públiques i privades més estretament vinculades a l’activitat proposada per a la declaració (art. 27.6).  Per tant, la veu d’una plataforma d’organitzacions que defensen els animals que pateixen i moren als espectacles de tortura taurina, sense altra raó que la diversió que pot donar eixe patiment, ha de ser escoltada.

L’informe no discuteix la llarga història de la tortura taurina, patrimoni singular d’Espanya.  Altres països d’Europa, on també hi havia  linxaments per diversió, obriren un camí de progrés guiat per la Il·lustració i, ja en el segle XIX, els prohibiren.

Tampoc valora plasticitats i simbolismes de les corregudes de bous, només el que són en realitat per a qui la pateix: cavalls, mules, esquellers i les víctimes, els bous.  Explica el que és la cria, el transport i la sinistra dansa, plena d’enganys, que es balla mentre claven tots els estris de tortura a un animal que no deixa de demanar clemència, de cridar i de plorar.

No valora com s’ho passa la gent als bous al carrer, sinó la trista realitat dels animals que pateixen, que intenten fugir sense trobar cap fugida, que són agredits de mil maneres distintes, que moren literalment de por.  També es preocupa per la gent que mor i que és ferida de gravetat, i pels riscos que han de patir les persones dels serveis que les han d’assistir.  Massa patiment només per diversió, quan n’han moltes més maneres de divertir-se.

Finalment, explica el que és el patrimoni cultural, segons els acords internacionals.  La Convenció de París de 2003 explica que és un factor d’intercanvi, d’entesa i apropament entre els éssers humans, generador d’un sentiment d’identitat i continuïtat que ha de ser compatible amb els drets humans i el desenvolupament sostenible.

La tortura taurina, per tant, no és patrimoni cultural.  La major part de la població no ha participat mai en actes de tortura i linxament, ni tan sols com a públic.  Abomina o es desentén d’ells i ni molt menys s’hi sent identificada.  Tot el contrari: té molt clar que la salut i la continuïtat d’una cultura passa pel seu progrés, per deixar de banda allò que el progrés ha mostrat com a rebutjable, malgrat la seua antiguitat.

Un estudi d’Iniciativa Animalista permet veure que els bous al carrer no són tan omnipresents com les memòries de la Conselleria de Governació volen fer creure.  És una realitat del nord (comarques de Castelló, on es fan a pràcticament tots els pobles, les limítrofes del Camp del Túria i el Camp de Morvedre i L’Horta Nord).  A partir d’ací, s’irradia cap al sud i va perdent força fins a pràcticament desaparèixer a la Marina Alta.  Cap al nord, la irradiació arriba a les Terres de l’Ebre.

La suma de pobles de les comarques de València que no fan bous al carrer és superior a la dels que si ho fan (153 a 114).  A les comarques d’Alacant només hi ha 34 pobles que fan, i 20 són de la Marina Alta (el nombre total de pobles que no fan és de 104).

Altra dada molt significativa és que els pobles que fan, majoritàriament, són els més grans.  Hi ha comarques on només es fan a la capital, i a quasi be totes la relació de municipis i població està desproporcionada.  Això està en relació amb els diners públics, els impostos municipals que han de pagar aquestes pràctiques.

Finalment, si s’analitza l’evolució històrica del nombre de municipis, el que es vol presentar com a un creixement constant mostra, en realitat, un anunci d’una possible desfeta que es vol evitar amb el BIC.  El 2008, lo mal any primer, marcà un rècord de pobles que feien bous al carrer al caliu de la bombolla immobiliària que ja no s’ha tornat a repetir.

Amb la crisis, els diners ja no corren tan alegrement.  Com ha quedat clar amb multitud d’exemples a tot l’estat, l’empresariat taurí amaga el cap sota l’ala quan els ajuntaments no cobreixen les despeses, i demana “solucions”.  El BIC vol ser aquesta solució, el futur de la cultura del pelotazo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s