Qui som?

Plataforma Carles Pinazo, pels drets de tots els animals.

La defensa dels animals i dels seus drets es porta a terme des de diversos àmbits i sensibilitats, amb propostes d’amplària i profunditat diversa.  L’animalisme es sustenta en…

…  El benestarisme, la primera forma de mirar un animal amb la que deixava de ser un simple objecte, un plantejament amb una llarga tradició i que, començant pels animals de càrrega, es preocupa per les condicions de vida dels animals explotats.

… El proteccionisme, amb el que es treballa per a posar fi al maltractament i l’abandó, per a rebutjar la tortura i per a aconseguir canvis socials respecte a la consideració de molts individus.

… En el ecologisme, que lluita pel sosteniment del medi ambient i dels espais on els animals viuen en llibertat, per la supervivència dels individus dels centenars d’espècies en perill d’extinció a causa de la sobreexplotació humana dels recursos del planeta, de la relació insostenible que l’espècie superior estableix, despòticament, amb tot allò que l’envolta.

… I en l’abolicionisme, la lluita per a posar fi a tota forma d’ús i explotació animal, de la font del maltractament i de les pèssimes condicions de vida de milions d’animals.  La lluita per la consideració de tots els individus amb capacitat de sentir com a dipositaris de drets, del dret a la vida, a la llibertat i a la integritat.

Tradicionalment, aquests pilars de l’animalisme han lluitat per separat.  Les seues diferències ideològiques, de camps d’acció, d’objectius i d’estratègiques han fet que es posara tot l’èmfasi en allò que els separava.  Que, en lloc de ponts d’entesa, es construïren grans fortaleses de rebuig, envoltades per amples murs ideològics i grans fossats de recriminacions.

Som moltes les persones que volíem eixir d’eixes fortaleses, amb les nostres conviccions clares, per a tendir els ponts.  Per a començar a pensar un nou animalisme, capaç d’agregar forces quan existeixen les condicions naturals per a fer-ho, en lloc de seguir diluït gràcies als mecanismes disgregadors de sempre i que sempre funcionen com un ressort.

L’abolicionisme, el benestarisme i l’ecologisme, per exemple, poden treballar per la fi de la tortura taurina o de la venda indiscriminada de gossos i gats i el seu extermini a les gosseres.  El rebuig a la caça de balenes o contra la destrucció dels hàbitats dels linxs ibèrics, que el condemna a la mort i a la desaparició com a espècie, també pot ser una lluita general.  Sempre sense renunciar a res, o sense deixar d’assumir que existeixen objectius o posicions més particulars on poden haver diferències.

Aquesta nova capacitat d’agregació pot ser el brou de cultiu per a noves enteses, una palanca per a moure realitats vigents durant milers d’anys i que semblen inamovibles.  Es tracta d’agregar les lluites, formant cercles concèntrics al voltant de la més nuclear, de la que defensa plantejaments més estrictes o més exigents.  Es tracta de llançar una bola de neu per a que siga cada vegada més i més gran, sempre per les pendents que permeten que això passe.  A València, finalment, ho estem aconseguint.

El 28 juny de 2011, el Conseller de Governació de la Generalitat Valenciana, Serafín Castellano, proposava que el nou reglament d’espectacles taurins fomentara la creació de càtedres universitàries de tauromàquia.  Aquest nou reglament, que no tardarà en entrar en vigor, vol fer entrar a la universitat la tortura i el patiment d’un animal indefens, convertits en espectacle, al nivell de les matemàtiques, la medicina o la filosofia.  Front a aquest oxímoron, les primeres organitzacions animalistes es començaren a aglutinar i a crear un espai de treball que ha atret moltes altres.

Naixia així la Plataforma Carles Pinazo, que prenia el nom, l’exemple i la inspiració d’aquest pioner de la lluita animalista al País Valencià.  El seu primer acte fou la manifestació del Dia Mundial dels Animals, el dissabte 8 d’octubre, amb el lema “El teu silenci, la seua condemna.  Manifestació per tots els animals”.  Un miler de persones recorregueren el centre de València, des de i fins a la Plaça de l’Ajuntament, i mostraren el que estava començant davant la Plaça de bous on, aquell dia, s’estaven torturant i matant 6 jònecs (altres dos esperaven el seu final als corrals, els sobrers també es maten, isquen o no a la plaça).  L’estimat Carles, a soles davant la plaça amb la seua pancarta lligada a una farola, havia encetat el que tota aquella gent estava continuant.

Totes i tots treballarem per uns objectius inicials que, quan les diverses situacions ho permentan, podran ser complementats amb d’altres o diversificats a través de plantejaments més específics.  Aquests objectius inicials són:

1. Universitats lliures de tortura, lliures de càtedres de tauromàquia.

2. La tortura taurina no és un Be d’Interès Cultural.

3.  Educació front a la tortura i el maltractament.

4. Marc integral de protecció animal: sensibilització, educació i legislació. Treballarem per a aconseguir que la gent prenga consciència de la situació de la resta d’animals i desenvoluparem projectes per a portar aquesta conscienciació als centres educatius de tots els nivells.  Defensarem projectes legislatius de protecció animal i propostes de reforma de les lleis vigents que han mostrat les seues deficiències.

5. Acció front als usos animals.  Entreteniment, experimentació, vestit, alimentació.  Mostrarem la realitat dels distints àmbits d’ús i explotació animal: del que succeeix a llocs com els circs i els zoos, de la realitat dels laboratoris i les gàbies, de l’infern dels visons o del món de les granges de porcs, de gallines o de vaques lleteres.

Ja fa més de 40 anys, Carles Pinazo digué que, front a les injustícies, el que calia era actuar.  Que el lament no serveix per a construir el món que volem; que resar no és prou; que el sacrifici resignat manté la nafra oberta i no cura l’estat de coses present.  El que cal és lluitar contra el patiment atacant les seues arrels i eliminant les seues causes.  Victor Hugo digué que el futur té molts noms.  Per a la gent feble és allò inabastable.  Per a la gent Poruga, és allò desconegut.  Per a la gent valenta, és una oportunitat.

La gent de la Carles Pinazo pensa, pensem, que estem davant d’una gran oportunitat per a avançar en la lluita contra la injustícia, i afrontarem el futur amb valentia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s